RPEL i RBEL: com es fa l'inventari municipal a Catalunya

Dues normes per a un mateix deure

Tots els ajuntaments han de mantenir un inventari actualitzat dels seus béns i drets. A escala estatal el regula el RBEL (Reial decret 1372/1986). A Catalunya, la norma que mana és el RPEL: el Decret 336/1988, de 17 d'octubre, que aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals. El RBEL només s'aplica de manera supletòria.

Què canvia a la pràctica

La diferència més visible és com es presenta l'inventari. El RBEL l'ordena per epígrafs segons el tipus de bé. El RPEL l'organitza en llibres (A, B, C, D i E), i cada llibre es divideix en els epígrafs de l'article 106.

• Un bé, un llibre. El llibre i l'epígraf no es trien a mà: surten de combinar la classificació del bé, la seva situació patrimonial (propietat, cessió, adscripció, arrendament…) i la seva naturalesa jurídica.
• Inventari consolidat. El de l'ajuntament inclou els dels seus organismes dependents, amb un apartat propi.
• Més dades per bé. Titular, contrapart quan el bé no és de propietat plena, ús del domini públic i condicions de reversió.

El que no canvia

L'obligació de rectificar l'inventari cada any i de sotmetre'l a l'aprovació del Ple és la mateixa, igual que la necessitat de valorar els béns i d'inscriure els immobles al Registre de la Propietat.

Com ho resol Inventari Municipal

Cada ajuntament tria a la seva configuració si veu l'inventari per epígrafs (RBEL) o per llibres (RPEL); a Catalunya, el segon és el mode per defecte. Les fitxes no es reclassifiquen: són les mateixes, i el llibre es calcula en mostrar-les. Així un ajuntament pot canviar de vista sense refer res i els informes surten en el format que demana la seva normativa.

Gestiones l'inventari d'un ajuntament català i el vols veure funcionant? Explica'ns el teu cas des del formulari de contacte d'aquest web.